Tema 4: Organitzacions educatives i entorn

Objectiu:

Conèixer i comprendre les possibilitats i les limitacions de les relacions centre educatiu-entorn.

Què és un sistema?

1. És un conjunt d'elements diversos que estan interrelacionats, que interectuen i són interdependents.
2. Aquests elements que formen el sistema formen un tot amb característiques pròpies que sorgeixen de la seva integració i adquireixen sentit només en relació amb el tot del qual formen part.
3. Tenen una estructura determinada, una forma relativament estable i predicible de relacions entre els seus elements o parts constitutives.
4. Aquesta estructura és una propietat del sistema referida a les relacions de les parts que el formen.

Tot això està dins de la teoria dels sistemes. Aquesta teoria va ser ideada per Ludwick Bertalanfly. Aquesta teoria diu que els sistemes existeixen dins dels sistemes, i que les funcions d'un sistema depenen de la seva estructura. A més a més explica que els sistemes poden ser oberts o tancats. Són oberts quan intervenen éssers humans o les seves societats, i qua hi ha una íntima relació amb el context. En canvi, un sistema és tancat quan no hi ha aquest intercanvi amb el context i a més són hermètics.

Dins del nivell educatiu, el sistema i el context sempre mantenen una relació, ja que el sistema canvia el context i el context canvia el sistema.

El centre i el context mediat:

El context mediat és aquell que afecta al context del centre. Dins d'aquest contexts hi trobem el polític, el cultural, el social, el laboral, l'econòmic,etc.

El context immediat és aquell que afecta al context del centre de manera immediata. Dins d'aquests contexts hi trobem l'aula, l'escola, l'institut, el CRP, la llar d'infants, etc.

La Margaret Archer parla del sistema educatiu i el sistema escolar. Diu que el sistema educatiu és el conjunt d'institucions diferenciades, que és una educació formal i que esta sota el control de l'Estat. Les parts que integrant aquest sistema són les relacions múltiples i diverses. També diu que el sistema escolar és una xarxa d'organismes, activitats, actors i relacions. Es funcions socials que té són les vinculacions complexes amb la societat. Aquest sistema té un subsitema de la societat, no és ni 100% autònom ni 100% dependent.

Segons M. Archer les característiques del sistema escolar són:

• Unificació
• Sistematisme: Articulació de la seqüència dels diferents nivells a escolars
• Diferenciació
• Especialització

Els centres educatius com a sistema

Una organització és un sistema socio-tècnic inclòs en la societat (interacció i influència mútua)

És un sistema social obert, està integrat per individus i grups de treball i respon a:

• Una estructura determinada.
• Està dins d'un context
• Desenvolupa activitats
• Aplica recursos
• Té uns valors comuns
• Està orientat a la consecució d'uns fins i objectius.
• Amb funcions òrgans amb responsabilitats.
• Amb relacions internes.

Aportacions de l'entorn al centre educatiu

Encomana al centre educatiu uns alumnes i la seva educació i formació. Proposa i exigeix fins i objectius a assolir en el procés d'ensenyament/aprenentatge. Enquadra l'activitat del CE en un arx jurídic d'obligat compliment. Dota al ce de recursos humans i materials.

L'objectiu de l'educació és aconseguir l'equitat, anar cap a la igualtat i la cohesió social.

Canvis que repercuteixen en l'educació:

La normativa entre el centre i el context mediat:

L'obertura del centre a l'entorn:

Els centres educatius són institucions promotores de la consciència social i desenvolupadors de valors democràtics. 

Els destinataris són la ciutadania i s'ha de treballar la dimensió democràtica, la dimensió social, la dimensió paritària, la dimensió ambiental i la dimensió intercultural.

Dins d'aquest entorn les entitats que han començat a establir relacions més formals són els municipis. Dins de cada municipi hi ha una reduïda educació i per tant hi ha una relació més estreta amb els centres educatius. 

El municipi és l'entorn que aplega tots els centres educatius.

Plans educatius d'entorn
És una iniciativa oberta (cada municipi l'adapta a les seves necessitats i interessos) i molt innovadora, que el que preten és, a través d'un conveni, acordar la col·laboració entre el ajuntament i el departament d'ensenyament. Això ho fan per tal de garantir l'èxit educatiu, i que l'educació sigui inclusiva i també fomentar la convivència i l'ús de la llengua catalana.


Serveix per unir esforços de totes aquelles entitats que tenen a veure amb el món de l'educació i actuar junts.
Aquests plans van començar a l'any 2005 amb vint-i-cinc plans d'entorn. Això va anar augmentant. En un sol municipi és possible que hi hagi escoles que formin part del pla educatiu d'entorn del seu municipi o no.

Els destinataris d'aquests plans són els alumnes (dels 0 als 18 anys) i les families. Es centren en els alumnes nouvinguts, els alumnes amb risc de marginació i els alumnes adolescents. Els objectius i les actuacions dels plans estan pensades per tot el temps que té l'alumne, tan escolar, com extraescolar o no-escolar.

Els plans educatius d'entorn tenen 8 objectius:

El treball cooperatiu és essencial per poder fer un bon pla educatiu d'entorn.

El departament d'ensenyament i l'ajuntament signen un conveni de 4 anys. Es fa una comissió local representativa que s'encarrega d'acordar les decisions. Es troben 2-3 cops a l'any. Acorden el pressupost econòmic, el pla de treball anual i aprova la memòria al final de curs. També hi ha una comissió operativa on es presenta el delegat del regidor educatiu, el tècnic i l'assessor LIC i el director, aquests es troben cada mes. Finalment hi ha els grups de treball o comissió de treball que el que fan es reflexionar i buscar solucions i propostes per seguir endavant, aquests grups solen ser petits.

El pla educatiu d'entorn té un presupost per tirar endavant els seus projectes. Aquest pressupost canvia depen de si hi ha més o menys escoles participant al pla. Aquest pressupost el paguen l'ajuntament i el departament d'ensenyament, aquest últim paga un 70% i l'ajuntament paga un mínim d'un 30%.

La comunitat educativa és la suma de la comunitat escolar juntament amb les entitats esportives, les associacions de veïns, entitat juvenils biblioteques. Cada pla educatiu d'entorn té diferents entitats.

Tema 3: Autonomia institucional i les seves implicacions a nivell institucional

Objectiu:
Conèixer i entendre les diferències entre un sistema educatiu autònom i un sistema educatiu dependent.


Conceptes clau:

• Entorn mediat: Actua de forma bidireccional entre el entorn immediat i nosaltres.
• Entorn immediat: Entorn més pròxim a nosaltres.

L'administració educativa estableix una relació amb els centres educatius que variarà en funció del país on es troba i en funció de la seva titularitat. 

Institució Autònoma:

• Organització amb capacitat per decidir i executar actuacions relacionades amb la vida institucional.

Institució Dependent:

• Organització sense capacitat per decidir i executar actuacions relacionades amb la vida institucional, tot el que fa depèn de les variables externes. 

Alguns tòpics a clarificar:

• Centralització: Totes les normes venen totalment marcades
• Desconcentració: totes les decisions de l'organització es prenen des d'un servei central.
• Descentralització: Comença a ser un centre autònom, ja que es donen unes capacitats de decisions que no venen marcades per els serveix centrals, tot i que hi ha unes normes mínimes.

Avantatges i Inconvenients de tenir autonomia:

Avantatges	Inconvenients
Reforça el sistema democràtic i descongestiona el poder central.	Dificultat per impulsar canvis estructurals profunds, quan la innovació queda reduïda a contextos locals.
Facilita la gestió dels assumptes al entragar-los a altres òrgans que els poden conèixer millor. Els recursos són emprats més eficaçament perquè es coneixen bé les necessitats locals.	Pot exagerar el sentiment particularista en detriment de la consciència nacional.
Reconeix la diversitat cultural i possibilita la gestió del conflicte social.	Pot estar condicionada per l'entorn i les influències dels grups de pressió són més difícils d'obviar.

Pla d'autonomia:
L'autonomia té una gradació. A Catalunya hi ha un nombre de centres que tenen un Pla d'autonomia. Un pla d'autonomia vol dir que al ser molt proper el context i l'àmbit immediat el centre, l'equip directiu coneix millor el que té al seu voltant i pot prendre decisions més acurades per a les necessitats del centre.

Que tingui autonomia per analitzar el context li permet prendre les decisions adequades per obtenir el millor rendiment possible. L'objectiu fonamental és donar un millor servei. S'està comprovant que els centres que treballen amb una certa autonomia estan millorant els seus resultats.

Alguns dels aspectes que diu la LEC respecte l'autonomia són:

• Fixar objectius addicionals
• Definir estratègies per assolir-los
• Organitzar el centre
• Determinar els recursos necessaris
• Definir procediments per aplicar el Projecte Educatiu

La Llei d'Educació de Catalunya ja parla d'autonomia al capítol VII i això s'ha desenvolupat a través del decret d'autonomia.

Un pla d'autonomia és un acord entre el centre escolar i l'adminsitració amb l'objectiu de millorar la qualitat del servei que s'ofereix als usuaris. Aquest acord el signa el director del centre.

Un pla d'autonomia consta de les següents parts:

• Planificació estratègica:
• Plantejaments institucionals
• Diagnòstic: AGD, DAFO
• Mapa estratègic
• Desplegament d'activitats
• Sistema d'informació
• Marges d'autonomia i de singularització
• Recursos addicionals
• Sistema d'informació a la comunitat: s'ha de fer transparent a l'hora de comunicar les activitats que s'estan fent als centres.
• Rendició de comptes: cal anar a les autoritats de serveis territorials per dir què han fet, què fan i què volen fer.

Una planificació estratègica:

Es tracta de fer un pla estratègic per arribar a un objectiu. Per tal de fer això hem de tenir en compte qui som i on som, també com hi volem arribar i com ho podem aconseguir. A més a més hem de tenir en conte que necessitem. Aquests plans no s'aconsegueixen d'un curs a l'altre si no que normalment tenen una vida de quatre anys.

Primer hem de saber qui i com som. Hem de tenir una missió, és a dir, la raó de ser de l'organització. Si sabem aquesta missió també sabem qui som, a què ens dediquem, en que ens diferenciem dels altres, per a qui fem el que fem i com ho fem. També hem de tenir una visió de futur, és a dir, quin és el futur de la nostra organització. Amb aquesta visió sabrem que i com volem se d'aquí uns quants anys, a que ens dedicarem, en que ens diferenciarem, per que i per qui treballem i com ho farem. Es molt important que tinguem uns valors ha seguir, ja que això ens porta a tenir un fil conductor a seguir durant els anys.

Segon; hem de saber on som. Tenim dos instruments fonamentals per saber on som i com som; la ADG i la DAFO. L'ADG conté les valoracions i judicis sobre els continguts avaluats, i és una valoració que fa la inspecció i que ens mostra els punts fors i febles del centre i ens dona unes propostes per millorar. La DAFO és una valoració interna del centre on participa tothom i ens ensenyen les amenaces, les oportunitats, les debilitats i les fortaleses del nostre centre.

Tercer; és important saber on volem anar. A partir de les valoracions ADG i DAFO podem intentar millorar com a centre. Podem millorar:

• Millorar dels resultats educatius
• Millorar la cohesió social
• Millorar la imatge del centre

Per millorar aquestes coses hem de buscar estratègies que son àmbits importants de treball que poden donar possibilitats de treballar durant quatre anys una estratègia i millorar una par en concret del centre. Una vegada que hem definit dos objectius i les estratègies per cadascun dels objectiu cal fer un mapa estratègic. En aquest mapa podem veure una explicació de tot el que volem fer.

Quart; hem de saber com hi podem arribar. A partir de les nostres visions de futur veiem els objectius que volem aconseguir, amb quines estratègies ho farem i quines activitats podem fer per dur a terme les estratègies que ens ajudaran a aconseguir el nostre objectiu.

La corresponsabilitat:

Quan tenim el pla d'autonomia acabat hem de parlar amb l'administració per posar-nos d'acord. L'administració ha d'acceptar el nostra pla d'autonomia per poder-lo dur a terme.

Cinqué; hem de saber com hi anem. Hem de tenir unes dades que ens indiquin el que ens interessa conèixer.

Lo bo dels plans estratègics és que quan en tenim un l'avaluem, si no esta bé el planifiquem un altre cop i el portem a terme, i anem avançant millorant contínuament. Les activitats qeu fem per aconseguir els nostres objectius han de estar ben planificades per que si les activitats no funcionen no podrem avançar i millorar.

Cal buscar indicadors de dos tipus:

• Indicadors d’activitats: ajuden a veure si les activitats que hem definit son les correctes o no..
• Indicadors de resultats: mesuren el grau d’assoliment dels objectius. EX: % d’alumnes que es gradua al acabar 6è.

Tema 2: Tipologies de les organitzacions educatives

Objectius de la sessió:

1. Comprendre la complexitat de la classificació de les institucions educatives
2. Establir estructures conceptuals i pragmàtiques per a la comprensió de les diferents taxonomies.
3. Aplicad davant de realitats concretes, esquemes de classificació generals.
4. Dissenyar un model per clasificar les institucions educatives

Continguts de la sessió:

• Criteris de classificació i tipus d'organitzacions.
• Característiques de les organitzacions d'educació formal
• Característiques de les organitzacions d'educació no formal

Nosaltres veiem les organitzacions des de tres àmbits. Primer de tot podríem parlar d'organització com a ciència(àmbit de coneixement específic comú a sociologia, medecina). L'organització com a procés(conjunt de passos i seqüències ordenades vers un objectiu) (ex: radar de transit, de velocitat. Intentem imaginar quin procés segueix això dins del transit. Algu decideix que en aquell punt s'ha de posar un radar per la nostra seguretat, el que passa per sota el radar pot anar a una velocitat major o menor de la que te el radar, si es major se li fa una foto al cotxe si no no, si et fan una foto s'envia a les oficines de transit, la secció de sensions rebrà les fotos i aquesta sensio arribarà a la cap de sensions i es generaria una carta enviant la multa a la persona del cotxe) i la organització com a construcció social (model social de cada moment). 

Com més complexa es la societat més complexes són les organitzacions. Per veure totes aquestes organitzacions fem servir les taxonomies. Les taxonomies són instrumentals i serveixen per comprendre el funcionament de la realitat, tenen un sentit didàctic, però no poden reduir tota la realitat i diversitat institucional. 

Organitzacions educatives (classificació):

La diversitat d'organitzacions educatives és elavada, ha estat molt nombrosos els esforços per esquematitzar la prularitat d'alternatives.

Les taxonomies sobre tipus d'organitzacions són molt diverses.

Les diferents classificacions responena  criteris més o menys generalitzables

Grups socials:

Grups primaris:un grup que es caracteritza per l'associació i cooperació cara a cara del seus membres, units per llaços personals i emocionals. Són primaris per que són fonamentals per a la formacio dela naturalesssa social i els ideals de l'home. (ex: la familia, un gruo d'amics)

Grup secundaris: indica que les relacions entre els membres d'aquests són rfredes, impersonals, racionals, contractuals i formals. Aquests grups es caracteritzen per tenir gra quantiat de memgres, el que no permet la proximitat entre ells i generalment la duració es bre. (ex: un club social, un grup d'assistencia social.)

Socialització: 

Procés que segeuix tot individu des del seu neeixement pel qual aprèn i interioritza els requerimetns de la societat en la que viu. 

És el proces per aqual l'individu arpena conviure amb els altres, al'hora que va formant la seva propia personalitat. Té una gran importancia en les priemres fases de la infancia, pero dura tota la vida del individu.

El proces de socialitzacio s produeix gracies a la existencia 'duns agents socials: la familia, l'escola, les realcions entre iguals i els mitjans de ocmunicació de masses.

Tipus de socialització:

Socialització primària: té lloc en la infancia mitjançant ella, s¡interioritxen els aspectes més importnatns de la societat. En aquesta etapa el nen apré que espera de la seva propia conducta i de les demes. En aquests moments l'individu es acritic, reb tota l ainformació al mateix temps que va formant-se la seva propia personalitat. (el nen no opina, es una esponja que va reben les informacions que l'ajuden a integrar-se i a formar-se)

Socialització secundaria: En aquesta fase l'individu apren els valors que corresponen a les funcions que l'individu va a desenvolupar en la vida adulta. S'interioritzen les normes que tenen a veure amb el món professional i ideologic.

Socialització terciària;: En aquesta tercera etapa es fa referència a tos aquells adults que , perl smotus que sigui , se senten desenganyats o descontents amb tot lo aprés dins d 'un determinat context cultural, i decideixen assumir o interioritzen les normes i valors d'altra cultura o societat.

Les organitzacions com a construccions socials:

- Organitzacions d'àmbit informal

• Sense estructures establertes
• Organitzades a partir de vincles
• Associades a la socialització primària
• Grups primaris:
• families
• grups d'amics
• agrupaments informals

- Organitzacions d'àmbit formals

• Amb finalitats i fites explicites i han de ser concretes
• Amb estructures establertes, normalment són estructures rigides
• Associades a la socialització secundària
• Grups secundaris
• De caràcter:
• cultural: museu
• económic: banc
• sanitari: hospital, mutua aseguradora
• educatiu: escola, institut, biblioteca

Organitacions educatives: caracteristiques especifiques:

1. Complexitat de l'entorn: per qeu dins de la institució educativa el nombre de components que hi intervenen és inmens i també tenen funcions molt diferents. També parlem de l'entorn personal i llavors cada persona es diferent per tant encara és més complex.
2. Indefinició d'objectius: Aperentment hi ha motls objectius marcats pero no estan definits.
3. Inamterialitat dels seus elements: 
4. Pluralitat de centres i d'alumnat: Hi ha motla varietat d'alumens ja que quasi totes les families porten els seus fills a l'esocla publica. A més a més entre els centres també hi ha molta varietat, uan qeu té mes cursos, uan que menys,etc
5. Escasa autonomia: Els centres no tenen totalment autonomia, ja que no tenen autonomia economica i per tant aixo els limita l'autonomia.
6. Direcció no professional: Els mestres fan de directors sense estar formats com a directors.
7. Inestabilitat dels recursos: No hi ha prous diners i prous recursos per poder portar a terme tots els projectes. 

Organitzacions educatives:

D'àmbit Formal

D'àmbit Informal: homeschooling. Tot el que s'apren a casa. Televisió, al carrer, etc.

D'àmbit No formal

Tema 1: Organitzacions educatives

Temes d’estudi:

•  Les organitzacions com estructures de i per la societat
• Concepte d’organització
• Funcions de les organitzacions educatives
• Components de les organitzacions
• L’organització a les Ciències de l’Educació
• Paradigmes i models en organització

Importància de les organitzacions:

Des d’una institució no es poden aconseguir fites de manera individual, sinó que ha de ser col·lectiva per aunar esforços. Totes les institucions estan dins un context i la institució està influenciada pel context i el context influència la institució.

Terminologia organització:
Tenim un agrupament, un grup que tenen una cultura pròpia amb la finalitat d’aconseguir uns objectius.

• Aquest agrupament es constitueix en un grup quan no té una estructura, no té subgrups i és la unitat mínima d’agrupament.
• La organització és un agrupament complexa, que té subgrups i que hi ha una jerarquia i un lideratge per part de algú.
• La institució és com la organització tot i que té una estabilitat i hi ha permanència.

Concepte d’organització:

Organitzar ve de òrgan i significa ordenar o disposar. Si en lloc de parlar d’organitzar parlem d’organització podem parlar referint-nos a institucions o centres, o parlar de la disciplina i objecte d’estudi.

El concepte varia si ens fixem amb la organització com a procés, com a estructura, com a ciència o com a construcció social.

ZERILLI (1985): L’organització és la combinació dels mitjans humans i materials disponibles en funció de la consecució d’una finalitat, segons un esquema precís de dependències i interrelacions entre els diferents elements que la constitueixen.

GAIRÍN (1996): L’organització és disposar i relacionar d’acord a una finalitat els diferents elements d’una realitat per a aconseguir un millor funcionament.

Característiques d’una organització:

• Delimitació d’objectius. Tots els membres del grup volen obtenir els mateixos objectius.
•  Intercalació d’elements diversos (personals, materials, funcionals,...)
• Totalitat additiva i integradora respecte a una finalitat.
• Delimitació d’estructures de treball i de relació.
• Existència de procediments establerts d’actuació.
• Adequació a la realitat.
• Control constant i avaluació.

Dimensions constitutives de l’organització educativa

• Nivell estructural (formal)
• Divisió de responsabilitats
• Unitats organitzatives
• Mecanismes de pressa de decisió
• Nivell relacional:
• Relacions entre els membres (segons les estructures)
• Relacions espontànies (marge estructures) Les relacions no-formals dintre de les institucions són molt importants.
• Nivell cultural:
• Es mantenen en el temps i es transmeten (Valors, Creences, Filosofia)
• Nivell processual:
• Es desenvolupen processos i estratègies d’actuació:
• Ensenyament/Aprenentatge
• Plantejaments institucionals
• L’avaluació

Entorn:

• Interacció de totes les dimensions amb l’entorn

Funcions de les organitzacions educatives

1. S’estructuren de i per a la societat
2. Multiplicitat de demandes i referides a àmbits diversos (curriculars, serveis,..)
3. Les organitzacions aporten possibilitats d’aprenentatge. (a més dels llibres l’estructura i funcionament ensenya)
4. Les organitzacions produeixen i gestionen el seu propi coneixement.
5. La col·laboració entre institucions millora la pròpia organització.
6. Els processos de relacions, formal i informals poden tenir molt de pes.

Naturalesa de les organitzacions educatives

Una institució educativa té com a particularitats:

1.  Té assignatures múltiples funcions i objectius de formulació i concreció ambigües
2. Entitats complexes i s’entrellacen amb un entorn complex.
3. Canvis externs accelerats
4. Feblesa estructural
5. Professionals amb intervenció diversa
6. Recursos funcionals escassos i manca de temps
7. No existeix l’asèpsia: hi ha dimensions ideològiques, etiquetes (ètiques?) i polítiques.
8. Emergeix la importància de la historia i memòria de la institució
9. No es poden aplicar mimèticament les teories de l’empresa
10. No és suficient canviar continguts
11. Cultura arraigada

Components de les organitzacions educatives

Objectius que no poden ser estàtics. Té una direcció,  estructura organitzativa, unes funcions organitzatives, un sistema relacional i innovació.