Tema 6: El grup d'intervenció

1. L'espai d'intervenció pedagògica:

L'espai d'intervenció es pot abordar des de:

• Espai macro, com el context en el que ens trobem immersos.
• Espai meso, com el conjun d'àmbits diversos dins d'un espai/edifici determinat de funcionalitats diferents.
• Espai micro, d'intervenció educativa el conjunt de zones organitzades expressament per tal d'acollir els processos d'intervenció educativa.

Límits i possibilitats que ofereix l'espai:

• Grau de formalitat:
• Molt formal: aula escolar
• Molt informal: carrer
• Grau de control:
• Molt alt: centre penitenciari
• Molt baix: ateneu

Tipologia de destinataris:

• Condicionants biològics:
• Edat
• Estatut de Salut/Handicaps
• Gènere
• Condicionants psicològics:
• Etapa madurativa dels usuaris
• Condicions socials:
• Econòmiques
• Culturals
• Ambientals

2. L'ordenació de l'espai d'intervenció:

Configuració i utilització de l'espai d'intervenció:

• Com a element substancial en el que s'instal·la el currículum ocult.
• Com a instrument didàctic.
• Com a lloc de convivència i de relacions
• Com a àmbit estètic.
• Com a territori del significat.

Característiques de l'espai:

L'espai d'intervenció és aquell que:

• Fomenta la interecció social
• Facilita l'aprenentatge
• Enriqueix la comunicació
• Dissenya marcs d'instrucció que estimulin l'aprenentatge
• Desenvolupa la capacitat crítica i possibilitat d'intercanvi

3. Components de la intervenció didàctica:

• Variables nuclears
• Variables exògenes 
• Variables endògenes

Teoria de la comunicació de bidireccional:

Codis de comunicació:
Simbòlic:

• La relació entre significat i significant és convencional.
• És necessari dominar els signes convencionals
• A la nostra cultura té tres especificitats:
• Verbal: (relacionat amb les llengües)
• L'expressió verbal és fonamental en tot procés educatiu.
• El domini de la llengua oral i escrita forma part dels processos educatius formals des de l'inici.
• El correcte i progressiu domini d'aquest codi és garantia d'interiorització, assimilació i integració de la cultura.
• En l'educació formal és clau en tot moment.
• Numèric: (relacionat amb les matemàtiques)
• L'àrea de matemàtiques es desenvolupa des  de les primeres etapes del sistema educatiu.
• L'expressió numèrica és un conjunt fonamental en l'educació formal.
• Semiològic: (relacionat amb la imatge)
• Les imatges convencionals estan cada vegada més presents a la nostra realitat.
• No està resolt en l'educació formal.
• L'educació no formal no evita incloure aquests codis en els seus processos educatius.
• Analògic:
• Hi ha certa relació natural entre el significat i el significant. És semi-convencional.
• Es requereix certa abstracció per codificar i descodificar missatges.
• S'aprèn durant la vida. És més cultural.
• Tot el camp de l'expressió dinàmica.
• Comunicació no verbal.
• L'educació formal no ha estat massa acollidora d'aquest tipus de codis.
• L'educació no formal s'ha ocupat més del camp analògic.
• Icònic:
• La relació entre significat i significant és total.
• Absència de convencionalisme. Experiència directa.
• Gairebé no es requereix aptitud abstracta.
• Es centra en l'expressió plàstica.
• Present en l'educació formal, no formal i també en l'informal.

Models d'acció educativa:

Tema 5: Les comunitats educatives i d'aprenentatge

1. Les comunitats: Definició, Termes afins i tipus.
Hi ha una sèrie de comunitats dins la societat i en aquesta podríem trobar el centre educatiu, l'AMPA, el club esportiu, xarxa social virtual. Des del moment en què es generalitza l'ús de les tecnologies apareixen les comunitats virtuals.

Definició:

• Meril i Loewenstein: Comunitat ve de comú
• Foster: Interecció en la posada en comú a través de la comunicació. Establiment d'una comunitat tot i que podem comunicar-nos sense formar part de la comunitat.
• Wilbur: Grup de persones que comparteixen idees, propietats, identitats...dins d'un espai comú

Altres termes afins:

Xarxa:

o estructura dèbilment teixida de fronteres poc definides, mentre que un grup està més aunat i té fronteres més clares.

o conjunt passiu, de nodes i potencials relacions; mentre que el projecte és la part que s'activa per a un objectiu específic.

• Xarxes socials: és el conjunt d'individus, vincle i relacions entre ells. Teoria dels sis graus: la població mundial és d'uns 6.800.000.000 de persones aproximadament; si cada persona arriba a tenir 100 contactes i cadascun d'aquests 100 contactes...es crea una progressió geomètrica i a partir del sisè nivell es podria comunicar amb qualsevol persona del món. La xarxa social és una comunitat més gran que les habituals dins dels centres.
• Xarxa educativa: comunitat de docents i professionals de l'educació que comparteixen recursos, experiències i opinions.

Tipus de comunitats:

• Xarxes verticals
• Xarxes horitzontals

Avantatges de les xarxes:

1. La seva capacitat adaptativa
2. La seva capacitat de mobilitzar coneixement sense tenir-lo catalogat.
3. Les organitzacions jeràrquiques necessiten coneixement explícit que pugui ser codificat i traslladat amb facilitat a contextos comparables. Les xarxes, pel contrari mobilitzen coneixement tàcit.
4. Avancen pas a pas en un procés continu d'assaig i error, avaluació informal i acumulació de coneixement i experiència incrementals.

Formes de coneixement en una organització:

• Coneixement explícit: és el que es pot transmetre oralment o a través de documents, manuals i informes metodològics. És un coneixement aparentment fàcil d'estructurar i de transmetre. Exemple: majoria de coneixements de les institucions.
• Coneixement tàcit: és el que es troba a la base del coneixement col·lectiu però que no es manifesta. És un coneixement difícil d'estructurar i expressar. Exemple: saber explicar com muntar en bici/patinar.

Fases de la gestió del coneixement en les organitzacions:

1. Tothom té coneixement tàcit.
2. Socialització: els treballadors comparteixen experiències i idees, el coneixement tàcit individual es transforma en col·lectiu.
3. Externalització: el coneixement tàcit col·lectiu es transforma en coneixement explícit.
4. Combinació: intercanvi de coneixement explícit mitjançant documents, correus electrònics, informes...
5. Interiorització o aprenentatge: el coneixement explícit col·lectiu es transforma en coneixement tàcit individual.

Xerrada plans educatius d'entorn

És una activitat oberta, en el sentit que cada municipi l'adapta i l'estructura en funció de les seves necessitats i interessos, i molt innovadora que pretén a través d'un conveni acordar la col·laboració entre l'Ajuntament, el Departament d'Ensenyament, altres regidories i altres departaments; per tal de garantir l'èxit educatiu i que l'educació sigui inclusiva, fomentar la convivència, cohesió i integració social i l'ús de la llengua catalana.

Van sorgir perquè fa molt temps es van adonar que no n'hi havia prou amb que l'educació de joves i infants es portés des de l'escola. Abans la formació era entesa com un àmbit exclusiu de l'àmbit escolar. S'ha vist que tot el que forma part del jove, l'educa i el forma. En el context de la modernitalíquida, no es podia deixar tot en mans de l'escola. Tots els esforços de les entitats es posaven conjunts i creaven una línia i així aconseguien unir esforços i no donar missatges diferents. El pla educatiu d'entorn es planteja unir esforcós d'aquelles entitats que tenen a veure en el món de l'ensenyament i actuar junts. Hi ha l'Ajuntament, escoles d'adults, instituts, esplais, és a dir, tot el món que envolta l'infant.

Fases d'expansió:

Començà al 2005 amb un pilotatge amb 25 plans d'entorn en 25 municipis. Es van anar augmentant i quan un municipi demanava que hi hagués un pla educatiu d'entorn es demanava quins centres es volien adscriure. Hi ha municipis on totes les escoles estan involucrades i altres que no.

Actualment, hi ha 95 plans educatius d'entorn repartits en 80 municipis. Es pretén agafar tot el cicle formatiu d'un jove (0-18 anys). Hi ha municipis molt petits on no hi ha institut, de manera que dos municipis s'ajuntaven i creaven un únic pla educatiu d'entorn. Però també hi ha municipis molt grans amb molts instituts, centres, esplais... que es fan difícil de gestionar i hi ha poblacions que creen subplans educatius d'entorn, que serien plans per districtes o barris.

Al Vallès Occidental hi ha 8 plans als municipis de Badia, Barrera, Cerdanyola, Ripollès, Rubí, Sabadell, Terrassa, Sant Cugat. Al 2008 es va decidir que no es creaven plans educatius nous, però en els plans educatius existents si que es poden afegir escoles o entitats que en un principi no hi eren perquè el pla educatiu d'entorn ja estava creat. Està tancat fins que no s'acabi el conveni i aquests s'assignen per 4 anys.

Destinataris:

Són tots els alumnes de 0 a 18 anys (període d'escolarització), però es fa molta incidència en aquells sectors més desafavorits de l'alumnat com ara alumnes nouvinguts, alumnes en risc de marginació i alumnat adolescent. Per aconseguir-ho es necessita la col·laboració de les famílies, llavors hi ha una part de recursos destinades a les famílies.

Àmbits d'incidència:

• Alumnat
• Famílies

Quan pensem en el temps, pensem en el temps de l'alumne i, per tant, seria tot el temps que ajuda a formar la personalitat i la formació personal de l'alumne tenir-les sota l'aixopluc del pla educatiu d'entorn.

Objectius:

Hi ha 8 objectius que es recondueixen en línies d'intervenció i actuació:

1. Incrementar l'èxit acadèmic:
• Suport de la promoció de l'èxit escolar. Exemple: tallers que es fan en horari extraescolars, enfocats als nens que no poden fer deures sols.
• Orientació i seguiment acadèmico professional. Exemple: tallers, assessorament, tallers que van a diferents empreses...
2. Contribuir a millorar les condicions d'escolarització:
• Prevenció de l'absentisme. Exemple: grups de treball per aconseguir que alumnes no facin absències, mirar com es matriculen els alumnes i buscar que es matriculin al centre més a prop, acompanyar les famílies i informar-los de com és el sistema educatiu i posar serveis de traducció.
• Promoció de tota la xarxa educativa sostinguda amb fons públics d'una zona.
3. Potenciar la participació en activitats i espais de convivència en un marc d'educació inclusiva:
• Acollida de l'alumnat i de les famílies que s'incorporen a la zona.
• Afavoriment de la participació de tot l'alumnat i de les seves famílies en activitats fora de l'escola.
• Incentivació i suport a l'activitat esportiva.
• Creació d'espais de trobada i convivència. Exemple: obrir el centre i aconseguir que les famílies vagin. El pla català de l'esport és un dels puntals del pla educatiu d'entorn, crear espais de trobada i convivència perquè puguin participar.
4. Millorar la presència i l'ús social de la llengua catalana com a llengua comuna de cohesió, en un marc de respecte i valoració de la diversitat lingüística:
• Sensibilització específica quant a l'adopció de la llengua catalana com a llengua comuna i respecte a la diversitat lingüística.
• Promoció de l'ús de la llengua catalana. Exemple: cursos de cuina.
• Promoció de l'accés a les llengües d'origen. Reconeixement de les llengües d'origen, tallers de llengües d'origen.
5. Potenciar l'educació en valors i el compromís cívic
• Promoció de línies d'actuació per a l'educació en valors i el compromís cívic.
• Promoció de l'associacionisme.
6. Potenciar l'educació en el lleure:
• Promoció de l'educació en el lleure.
7. Potenciar el treball i l'aprenentatge en xarxa de tots els agents educatius que operen en el territori. Per tal d'enfortir els vincles entre famílies i els centres educatius, entre centres educatius i enfortir la relació entre els centres educatius i l'entorn:
• Formació i sensibilització
• Promoció de les xarxes
• Grups de treball multidisciplinar
• Enfortiment dels vincles família - centre educatiu - entorn.
8. Promoure la sostenibilitat en les actuacions: aprendre a optimitzar els recursos, buscar noves formes de finançament:
• Optimització de recursos
• Recerca de noves fons de finançament.

Metodologia: treball en xarxa:

És molt important alinear objectius, és a dir, allò que feia l'ajuntament o el departament d'ensenyament es reflexioni, es comparteixi i es busquin objectius comuns. Per això cal uns espais d'intercanvi, funcionar a partir dels acords. Cal tenir mecanismes per avaluar-lo, tenir seguiment i buscar la millora continua. Per això cal tenir una actitud dialogant, positiva, amb voluntat de compartir. Hi ha d'haver molta implicació de tots i una posició de corresponsabilitat.

Gestió i organització:

Departament d'ensenyament (consellera d'ensenyament) i l'Ajuntament (alcalde) signen un conveni per 4 anys.

El que representa l'alcalde és el regidor d'educació i la persona que dinamitza és el tècnic d'educació. La part de lideratge pedagògic el porta el departament d'ensenyament i el lideratge institucional el porta l'Ajuntament. Els assessors LI (professor que no està a l'escola que assessora a centres de com treballar la llengua, integració i inclusió, convivència) vetllen perquè el lideratge educatiu arribin a bon port.

El pla educatiu d'entorn, depenent dels centres que estan apuntats, té un pressupost o un altre (més centres, més pressupost). El 70% el posarà el departament d'ensenyament i l'Ajuntament paga un mínim del 30%.

Com s'estructuren:

Hi ha la comissió local o institucional que s’encarrega de prendre les decisions, es troba 2-3 cops l’any i acorda el pressupost econòmic, el pla de treball anual i acordar la memòria final de curs. És una comissió on hi va el director o inspector, regidor d’educació, tècnics, representants dels centres (director de primària i director de secundària), representants d’associacions vinculades al pla d’entorn. Els que fan el seguiment, es troben cada mes són la comissió operativa; hi va el regidor d’educació (o la persona a qui delega),

l’inspector (de vegades); i l’assessor LIC i el tècnic, els directors (sempre). Depenent de què prioritzi el pla educatiu d’entorn es creen unes comissions o altres.

Descripció dels agents. Els centres:
Tota la gent que intervé al centre hi ha:

• Llars d’infants, escoles, instituts, escoles d’adults, centres concertats.
• Serveis socials
• Servei de mediació
• Assessor LIC (ALIC): dinamitza i porta la part de centres. L’equivalent en un centre és el coordinador LIC (CLIC), que s’encarrega de fer les mateixes funcions que l'ALIC però al centre.
• Persona de l’EAP (equip assessorament psicopedagògic)
• Persona Centre recursos pedagògics
• Inspecció
• Direcció 
• Serveis educatius: CRP; EAP; ALIC à tenen un espai de trobada que és un edifici a part dels serveis d’un centre.

L'entorn:
Abans de la LEC hi havia la comunitat escolar (pares, professors, alumnes, monitors...); però ara s’incorpora el concepte de comunitat educativa. És la suma de la comunitat escolar més tot el que hi ha al voltant que són les entitats esportives, associacions de veïns, biblioteques, entitats juvenils. El tècnic de l’Ajuntament i l’assessor LIC treballen estretament per ajuntar esforços. A dintre de tot això hi ha la participació de les infermeres, tècnics de districte, tècnics del l’Ajuntament PAME (Patronat municipal d’educació), AMPA.

Activitats de tots els plans educatius d'entorn:

• Tallers d’estudi assistit (tea): A tots els plans educatius d’entorn hi ha les tallers d’estudi assistit o PROA (programa de refuerzo, orientacion y apoyo). Són tallers en què dins l’horari extraescolar, es contracta un monitor extern que ajuda als alumnes a fer els deures, agafar uns hàbits d’estudi, controlar l’agenda. Garanteixen un espai, moment i materials idonis per un alumne perquè pugui mantenir el currículum com la resta. Hi ha una part del pressupost dedicada per pagar aquests tallers; pel pla català de l’esport i per les actuacions de les famílies. 
• Activitats esportives: Les activitats esportives del PEE estan organitzades pel Pla Català de l’Esport. Les activitatss’organitzen mitjançant les associacions esportives de cada centre, que estan formades per pares i mares, mestres o professors i el director.A cada centre hi ha un coordinador d’esports amb remuneració econòmica i hores de dedicació. 
• Activitats de suport a la lectura 
• Activitats de caràcter obert (no tots els plans educatius d’entorn les tenen). 
• Activitats amb famílies: Aconseguim bona convivència, que les famílies participin, els monitors poden ser els mateixos pares.

Els espais:

Cal obrir el centre als alumnes i a altres centres. Les activitats es poden fer als centres educatius, centres cívics, biblioteca, espais públics, Ajuntament, teatre....


Avaluació del pla:
Quan se signa el conveni, primer hi ha una diagnosi. Cada pla educatiu d’entorn estudia que té i què li falta i sabent els objectius als que s’ha d’arribar establirà prioritats. A partir d’aquí s’engeguen les actuacions i recursos. La primera avaluació es va fer al 2007-2008; al 2009-2010 es va fer una avaluació de seguiment o procés on es pregunta el mateix que a l’avaluació inicial per poder comparar si hi ha millores. Al 2011-2012 hi ha l’avaluació final on es tornarà a preguntar el mateix.
Hi ha 3 moments de recollida de les mateixes dades per veure el grau d’eficàcia dels plans educatius
d’entorn.

Tema 4: Organitzacions educatives i entorn

Objectiu:

Conèixer i comprendre les possibilitats i les limitacions de les relacions centre educatiu-entorn.

Què és un sistema?

1. És un conjunt d'elements diversos que estan interrelacionats, que interectuen i són interdependents.
2. Aquests elements que formen el sistema formen un tot amb característiques pròpies que sorgeixen de la seva integració i adquireixen sentit només en relació amb el tot del qual formen part.
3. Tenen una estructura determinada, una forma relativament estable i predicible de relacions entre els seus elements o parts constitutives.
4. Aquesta estructura és una propietat del sistema referida a les relacions de les parts que el formen.

Tot això està dins de la teoria dels sistemes. Aquesta teoria va ser ideada per Ludwick Bertalanfly. Aquesta teoria diu que els sistemes existeixen dins dels sistemes, i que les funcions d'un sistema depenen de la seva estructura. A més a més explica que els sistemes poden ser oberts o tancats. Són oberts quan intervenen éssers humans o les seves societats, i qua hi ha una íntima relació amb el context. En canvi, un sistema és tancat quan no hi ha aquest intercanvi amb el context i a més són hermètics.

Dins del nivell educatiu, el sistema i el context sempre mantenen una relació, ja que el sistema canvia el context i el context canvia el sistema.

El centre i el context mediat:

El context mediat és aquell que afecta al context del centre. Dins d'aquest contexts hi trobem el polític, el cultural, el social, el laboral, l'econòmic,etc.

El context immediat és aquell que afecta al context del centre de manera immediata. Dins d'aquests contexts hi trobem l'aula, l'escola, l'institut, el CRP, la llar d'infants, etc.

La Margaret Archer parla del sistema educatiu i el sistema escolar. Diu que el sistema educatiu és el conjunt d'institucions diferenciades, que és una educació formal i que esta sota el control de l'Estat. Les parts que integrant aquest sistema són les relacions múltiples i diverses. També diu que el sistema escolar és una xarxa d'organismes, activitats, actors i relacions. Es funcions socials que té són les vinculacions complexes amb la societat. Aquest sistema té un subsitema de la societat, no és ni 100% autònom ni 100% dependent.

Segons M. Archer les característiques del sistema escolar són:

• Unificació
• Sistematisme: Articulació de la seqüència dels diferents nivells a escolars
• Diferenciació
• Especialització

Els centres educatius com a sistema

Una organització és un sistema socio-tècnic inclòs en la societat (interacció i influència mútua)

És un sistema social obert, està integrat per individus i grups de treball i respon a:

• Una estructura determinada.
• Està dins d'un context
• Desenvolupa activitats
• Aplica recursos
• Té uns valors comuns
• Està orientat a la consecució d'uns fins i objectius.
• Amb funcions òrgans amb responsabilitats.
• Amb relacions internes.

Aportacions de l'entorn al centre educatiu

Encomana al centre educatiu uns alumnes i la seva educació i formació. Proposa i exigeix fins i objectius a assolir en el procés d'ensenyament/aprenentatge. Enquadra l'activitat del CE en un arx jurídic d'obligat compliment. Dota al ce de recursos humans i materials.

L'objectiu de l'educació és aconseguir l'equitat, anar cap a la igualtat i la cohesió social.

Canvis que repercuteixen en l'educació:

La normativa entre el centre i el context mediat:

L'obertura del centre a l'entorn:

Els centres educatius són institucions promotores de la consciència social i desenvolupadors de valors democràtics. 

Els destinataris són la ciutadania i s'ha de treballar la dimensió democràtica, la dimensió social, la dimensió paritària, la dimensió ambiental i la dimensió intercultural.

Dins d'aquest entorn les entitats que han començat a establir relacions més formals són els municipis. Dins de cada municipi hi ha una reduïda educació i per tant hi ha una relació més estreta amb els centres educatius. 

El municipi és l'entorn que aplega tots els centres educatius.

Plans educatius d'entorn
És una iniciativa oberta (cada municipi l'adapta a les seves necessitats i interessos) i molt innovadora, que el que preten és, a través d'un conveni, acordar la col·laboració entre el ajuntament i el departament d'ensenyament. Això ho fan per tal de garantir l'èxit educatiu, i que l'educació sigui inclusiva i també fomentar la convivència i l'ús de la llengua catalana.


Serveix per unir esforços de totes aquelles entitats que tenen a veure amb el món de l'educació i actuar junts.
Aquests plans van començar a l'any 2005 amb vint-i-cinc plans d'entorn. Això va anar augmentant. En un sol municipi és possible que hi hagi escoles que formin part del pla educatiu d'entorn del seu municipi o no.

Els destinataris d'aquests plans són els alumnes (dels 0 als 18 anys) i les families. Es centren en els alumnes nouvinguts, els alumnes amb risc de marginació i els alumnes adolescents. Els objectius i les actuacions dels plans estan pensades per tot el temps que té l'alumne, tan escolar, com extraescolar o no-escolar.

Els plans educatius d'entorn tenen 8 objectius:

El treball cooperatiu és essencial per poder fer un bon pla educatiu d'entorn.

El departament d'ensenyament i l'ajuntament signen un conveni de 4 anys. Es fa una comissió local representativa que s'encarrega d'acordar les decisions. Es troben 2-3 cops a l'any. Acorden el pressupost econòmic, el pla de treball anual i aprova la memòria al final de curs. També hi ha una comissió operativa on es presenta el delegat del regidor educatiu, el tècnic i l'assessor LIC i el director, aquests es troben cada mes. Finalment hi ha els grups de treball o comissió de treball que el que fan es reflexionar i buscar solucions i propostes per seguir endavant, aquests grups solen ser petits.

El pla educatiu d'entorn té un presupost per tirar endavant els seus projectes. Aquest pressupost canvia depen de si hi ha més o menys escoles participant al pla. Aquest pressupost el paguen l'ajuntament i el departament d'ensenyament, aquest últim paga un 70% i l'ajuntament paga un mínim d'un 30%.

La comunitat educativa és la suma de la comunitat escolar juntament amb les entitats esportives, les associacions de veïns, entitat juvenils biblioteques. Cada pla educatiu d'entorn té diferents entitats.

Tema 3: Autonomia institucional i les seves implicacions a nivell institucional

Objectiu:
Conèixer i entendre les diferències entre un sistema educatiu autònom i un sistema educatiu dependent.


Conceptes clau:

• Entorn mediat: Actua de forma bidireccional entre el entorn immediat i nosaltres.
• Entorn immediat: Entorn més pròxim a nosaltres.

L'administració educativa estableix una relació amb els centres educatius que variarà en funció del país on es troba i en funció de la seva titularitat. 

Institució Autònoma:

• Organització amb capacitat per decidir i executar actuacions relacionades amb la vida institucional.

Institució Dependent:

• Organització sense capacitat per decidir i executar actuacions relacionades amb la vida institucional, tot el que fa depèn de les variables externes. 

Alguns tòpics a clarificar:

• Centralització: Totes les normes venen totalment marcades
• Desconcentració: totes les decisions de l'organització es prenen des d'un servei central.
• Descentralització: Comença a ser un centre autònom, ja que es donen unes capacitats de decisions que no venen marcades per els serveix centrals, tot i que hi ha unes normes mínimes.

Avantatges i Inconvenients de tenir autonomia:

Avantatges	Inconvenients
Reforça el sistema democràtic i descongestiona el poder central.	Dificultat per impulsar canvis estructurals profunds, quan la innovació queda reduïda a contextos locals.
Facilita la gestió dels assumptes al entragar-los a altres òrgans que els poden conèixer millor. Els recursos són emprats més eficaçament perquè es coneixen bé les necessitats locals.	Pot exagerar el sentiment particularista en detriment de la consciència nacional.
Reconeix la diversitat cultural i possibilita la gestió del conflicte social.	Pot estar condicionada per l'entorn i les influències dels grups de pressió són més difícils d'obviar.

Pla d'autonomia:
L'autonomia té una gradació. A Catalunya hi ha un nombre de centres que tenen un Pla d'autonomia. Un pla d'autonomia vol dir que al ser molt proper el context i l'àmbit immediat el centre, l'equip directiu coneix millor el que té al seu voltant i pot prendre decisions més acurades per a les necessitats del centre.

Que tingui autonomia per analitzar el context li permet prendre les decisions adequades per obtenir el millor rendiment possible. L'objectiu fonamental és donar un millor servei. S'està comprovant que els centres que treballen amb una certa autonomia estan millorant els seus resultats.

Alguns dels aspectes que diu la LEC respecte l'autonomia són:

• Fixar objectius addicionals
• Definir estratègies per assolir-los
• Organitzar el centre
• Determinar els recursos necessaris
• Definir procediments per aplicar el Projecte Educatiu

La Llei d'Educació de Catalunya ja parla d'autonomia al capítol VII i això s'ha desenvolupat a través del decret d'autonomia.

Un pla d'autonomia és un acord entre el centre escolar i l'adminsitració amb l'objectiu de millorar la qualitat del servei que s'ofereix als usuaris. Aquest acord el signa el director del centre.

Un pla d'autonomia consta de les següents parts:

• Planificació estratègica:
• Plantejaments institucionals
• Diagnòstic: AGD, DAFO
• Mapa estratègic
• Desplegament d'activitats
• Sistema d'informació
• Marges d'autonomia i de singularització
• Recursos addicionals
• Sistema d'informació a la comunitat: s'ha de fer transparent a l'hora de comunicar les activitats que s'estan fent als centres.
• Rendició de comptes: cal anar a les autoritats de serveis territorials per dir què han fet, què fan i què volen fer.

Una planificació estratègica:

Es tracta de fer un pla estratègic per arribar a un objectiu. Per tal de fer això hem de tenir en compte qui som i on som, també com hi volem arribar i com ho podem aconseguir. A més a més hem de tenir en conte que necessitem. Aquests plans no s'aconsegueixen d'un curs a l'altre si no que normalment tenen una vida de quatre anys.

Primer hem de saber qui i com som. Hem de tenir una missió, és a dir, la raó de ser de l'organització. Si sabem aquesta missió també sabem qui som, a què ens dediquem, en que ens diferenciem dels altres, per a qui fem el que fem i com ho fem. També hem de tenir una visió de futur, és a dir, quin és el futur de la nostra organització. Amb aquesta visió sabrem que i com volem se d'aquí uns quants anys, a que ens dedicarem, en que ens diferenciarem, per que i per qui treballem i com ho farem. Es molt important que tinguem uns valors ha seguir, ja que això ens porta a tenir un fil conductor a seguir durant els anys.

Segon; hem de saber on som. Tenim dos instruments fonamentals per saber on som i com som; la ADG i la DAFO. L'ADG conté les valoracions i judicis sobre els continguts avaluats, i és una valoració que fa la inspecció i que ens mostra els punts fors i febles del centre i ens dona unes propostes per millorar. La DAFO és una valoració interna del centre on participa tothom i ens ensenyen les amenaces, les oportunitats, les debilitats i les fortaleses del nostre centre.

Tercer; és important saber on volem anar. A partir de les valoracions ADG i DAFO podem intentar millorar com a centre. Podem millorar:

• Millorar dels resultats educatius
• Millorar la cohesió social
• Millorar la imatge del centre

Per millorar aquestes coses hem de buscar estratègies que son àmbits importants de treball que poden donar possibilitats de treballar durant quatre anys una estratègia i millorar una par en concret del centre. Una vegada que hem definit dos objectius i les estratègies per cadascun dels objectiu cal fer un mapa estratègic. En aquest mapa podem veure una explicació de tot el que volem fer.

Quart; hem de saber com hi podem arribar. A partir de les nostres visions de futur veiem els objectius que volem aconseguir, amb quines estratègies ho farem i quines activitats podem fer per dur a terme les estratègies que ens ajudaran a aconseguir el nostre objectiu.

La corresponsabilitat:

Quan tenim el pla d'autonomia acabat hem de parlar amb l'administració per posar-nos d'acord. L'administració ha d'acceptar el nostra pla d'autonomia per poder-lo dur a terme.

Cinqué; hem de saber com hi anem. Hem de tenir unes dades que ens indiquin el que ens interessa conèixer.

Lo bo dels plans estratègics és que quan en tenim un l'avaluem, si no esta bé el planifiquem un altre cop i el portem a terme, i anem avançant millorant contínuament. Les activitats qeu fem per aconseguir els nostres objectius han de estar ben planificades per que si les activitats no funcionen no podrem avançar i millorar.

Cal buscar indicadors de dos tipus:

• Indicadors d’activitats: ajuden a veure si les activitats que hem definit son les correctes o no..
• Indicadors de resultats: mesuren el grau d’assoliment dels objectius. EX: % d’alumnes que es gradua al acabar 6è.

Tema 2: Tipologies de les organitzacions educatives

Objectius de la sessió:

1. Comprendre la complexitat de la classificació de les institucions educatives
2. Establir estructures conceptuals i pragmàtiques per a la comprensió de les diferents taxonomies.
3. Aplicad davant de realitats concretes, esquemes de classificació generals.
4. Dissenyar un model per clasificar les institucions educatives

Continguts de la sessió:

• Criteris de classificació i tipus d'organitzacions.
• Característiques de les organitzacions d'educació formal
• Característiques de les organitzacions d'educació no formal

Nosaltres veiem les organitzacions des de tres àmbits. Primer de tot podríem parlar d'organització com a ciència(àmbit de coneixement específic comú a sociologia, medecina). L'organització com a procés(conjunt de passos i seqüències ordenades vers un objectiu) (ex: radar de transit, de velocitat. Intentem imaginar quin procés segueix això dins del transit. Algu decideix que en aquell punt s'ha de posar un radar per la nostra seguretat, el que passa per sota el radar pot anar a una velocitat major o menor de la que te el radar, si es major se li fa una foto al cotxe si no no, si et fan una foto s'envia a les oficines de transit, la secció de sensions rebrà les fotos i aquesta sensio arribarà a la cap de sensions i es generaria una carta enviant la multa a la persona del cotxe) i la organització com a construcció social (model social de cada moment). 

Com més complexa es la societat més complexes són les organitzacions. Per veure totes aquestes organitzacions fem servir les taxonomies. Les taxonomies són instrumentals i serveixen per comprendre el funcionament de la realitat, tenen un sentit didàctic, però no poden reduir tota la realitat i diversitat institucional. 

Organitzacions educatives (classificació):

La diversitat d'organitzacions educatives és elavada, ha estat molt nombrosos els esforços per esquematitzar la prularitat d'alternatives.

Les taxonomies sobre tipus d'organitzacions són molt diverses.

Les diferents classificacions responena  criteris més o menys generalitzables

Grups socials:

Grups primaris:un grup que es caracteritza per l'associació i cooperació cara a cara del seus membres, units per llaços personals i emocionals. Són primaris per que són fonamentals per a la formacio dela naturalesssa social i els ideals de l'home. (ex: la familia, un gruo d'amics)

Grup secundaris: indica que les relacions entre els membres d'aquests són rfredes, impersonals, racionals, contractuals i formals. Aquests grups es caracteritzen per tenir gra quantiat de memgres, el que no permet la proximitat entre ells i generalment la duració es bre. (ex: un club social, un grup d'assistencia social.)

Socialització: 

Procés que segeuix tot individu des del seu neeixement pel qual aprèn i interioritza els requerimetns de la societat en la que viu. 

És el proces per aqual l'individu arpena conviure amb els altres, al'hora que va formant la seva propia personalitat. Té una gran importancia en les priemres fases de la infancia, pero dura tota la vida del individu.

El proces de socialitzacio s produeix gracies a la existencia 'duns agents socials: la familia, l'escola, les realcions entre iguals i els mitjans de ocmunicació de masses.

Tipus de socialització:

Socialització primària: té lloc en la infancia mitjançant ella, s¡interioritxen els aspectes més importnatns de la societat. En aquesta etapa el nen apré que espera de la seva propia conducta i de les demes. En aquests moments l'individu es acritic, reb tota l ainformació al mateix temps que va formant-se la seva propia personalitat. (el nen no opina, es una esponja que va reben les informacions que l'ajuden a integrar-se i a formar-se)

Socialització secundaria: En aquesta fase l'individu apren els valors que corresponen a les funcions que l'individu va a desenvolupar en la vida adulta. S'interioritzen les normes que tenen a veure amb el món professional i ideologic.

Socialització terciària;: En aquesta tercera etapa es fa referència a tos aquells adults que , perl smotus que sigui , se senten desenganyats o descontents amb tot lo aprés dins d 'un determinat context cultural, i decideixen assumir o interioritzen les normes i valors d'altra cultura o societat.

Les organitzacions com a construccions socials:

- Organitzacions d'àmbit informal

• Sense estructures establertes
• Organitzades a partir de vincles
• Associades a la socialització primària
• Grups primaris:
• families
• grups d'amics
• agrupaments informals

- Organitzacions d'àmbit formals

• Amb finalitats i fites explicites i han de ser concretes
• Amb estructures establertes, normalment són estructures rigides
• Associades a la socialització secundària
• Grups secundaris
• De caràcter:
• cultural: museu
• económic: banc
• sanitari: hospital, mutua aseguradora
• educatiu: escola, institut, biblioteca

Organitacions educatives: caracteristiques especifiques:

1. Complexitat de l'entorn: per qeu dins de la institució educativa el nombre de components que hi intervenen és inmens i també tenen funcions molt diferents. També parlem de l'entorn personal i llavors cada persona es diferent per tant encara és més complex.
2. Indefinició d'objectius: Aperentment hi ha motls objectius marcats pero no estan definits.
3. Inamterialitat dels seus elements: 
4. Pluralitat de centres i d'alumnat: Hi ha motla varietat d'alumens ja que quasi totes les families porten els seus fills a l'esocla publica. A més a més entre els centres també hi ha molta varietat, uan qeu té mes cursos, uan que menys,etc
5. Escasa autonomia: Els centres no tenen totalment autonomia, ja que no tenen autonomia economica i per tant aixo els limita l'autonomia.
6. Direcció no professional: Els mestres fan de directors sense estar formats com a directors.
7. Inestabilitat dels recursos: No hi ha prous diners i prous recursos per poder portar a terme tots els projectes. 

Organitzacions educatives:

D'àmbit Formal

D'àmbit Informal: homeschooling. Tot el que s'apren a casa. Televisió, al carrer, etc.

D'àmbit No formal

Tema 1: Organitzacions educatives

Temes d’estudi:

•  Les organitzacions com estructures de i per la societat
• Concepte d’organització
• Funcions de les organitzacions educatives
• Components de les organitzacions
• L’organització a les Ciències de l’Educació
• Paradigmes i models en organització

Importància de les organitzacions:

Des d’una institució no es poden aconseguir fites de manera individual, sinó que ha de ser col·lectiva per aunar esforços. Totes les institucions estan dins un context i la institució està influenciada pel context i el context influència la institució.

Terminologia organització:
Tenim un agrupament, un grup que tenen una cultura pròpia amb la finalitat d’aconseguir uns objectius.

• Aquest agrupament es constitueix en un grup quan no té una estructura, no té subgrups i és la unitat mínima d’agrupament.
• La organització és un agrupament complexa, que té subgrups i que hi ha una jerarquia i un lideratge per part de algú.
• La institució és com la organització tot i que té una estabilitat i hi ha permanència.

Concepte d’organització:

Organitzar ve de òrgan i significa ordenar o disposar. Si en lloc de parlar d’organitzar parlem d’organització podem parlar referint-nos a institucions o centres, o parlar de la disciplina i objecte d’estudi.

El concepte varia si ens fixem amb la organització com a procés, com a estructura, com a ciència o com a construcció social.

ZERILLI (1985): L’organització és la combinació dels mitjans humans i materials disponibles en funció de la consecució d’una finalitat, segons un esquema precís de dependències i interrelacions entre els diferents elements que la constitueixen.

GAIRÍN (1996): L’organització és disposar i relacionar d’acord a una finalitat els diferents elements d’una realitat per a aconseguir un millor funcionament.

Característiques d’una organització:

• Delimitació d’objectius. Tots els membres del grup volen obtenir els mateixos objectius.
•  Intercalació d’elements diversos (personals, materials, funcionals,...)
• Totalitat additiva i integradora respecte a una finalitat.
• Delimitació d’estructures de treball i de relació.
• Existència de procediments establerts d’actuació.
• Adequació a la realitat.
• Control constant i avaluació.

Dimensions constitutives de l’organització educativa

• Nivell estructural (formal)
• Divisió de responsabilitats
• Unitats organitzatives
• Mecanismes de pressa de decisió
• Nivell relacional:
• Relacions entre els membres (segons les estructures)
• Relacions espontànies (marge estructures) Les relacions no-formals dintre de les institucions són molt importants.
• Nivell cultural:
• Es mantenen en el temps i es transmeten (Valors, Creences, Filosofia)
• Nivell processual:
• Es desenvolupen processos i estratègies d’actuació:
• Ensenyament/Aprenentatge
• Plantejaments institucionals
• L’avaluació

Entorn:

• Interacció de totes les dimensions amb l’entorn

Funcions de les organitzacions educatives

1. S’estructuren de i per a la societat
2. Multiplicitat de demandes i referides a àmbits diversos (curriculars, serveis,..)
3. Les organitzacions aporten possibilitats d’aprenentatge. (a més dels llibres l’estructura i funcionament ensenya)
4. Les organitzacions produeixen i gestionen el seu propi coneixement.
5. La col·laboració entre institucions millora la pròpia organització.
6. Els processos de relacions, formal i informals poden tenir molt de pes.

Naturalesa de les organitzacions educatives

Una institució educativa té com a particularitats:

1.  Té assignatures múltiples funcions i objectius de formulació i concreció ambigües
2. Entitats complexes i s’entrellacen amb un entorn complex.
3. Canvis externs accelerats
4. Feblesa estructural
5. Professionals amb intervenció diversa
6. Recursos funcionals escassos i manca de temps
7. No existeix l’asèpsia: hi ha dimensions ideològiques, etiquetes (ètiques?) i polítiques.
8. Emergeix la importància de la historia i memòria de la institució
9. No es poden aplicar mimèticament les teories de l’empresa
10. No és suficient canviar continguts
11. Cultura arraigada

Components de les organitzacions educatives

Objectius que no poden ser estàtics. Té una direcció,  estructura organitzativa, unes funcions organitzatives, un sistema relacional i innovació.