Mostrando entradas con la etiqueta Institució. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Institució. Mostrar todas las entradas

martes, 21 de febrero de 2012

Tema 3: Autonomia institucional i les seves implicacions a nivell institucional

Objectiu:
Conèixer i entendre les diferències entre un sistema educatiu autònom i un sistema educatiu dependent.


Conceptes clau:
  • Entorn mediat: Actua de forma bidireccional entre el entorn immediat i nosaltres.
  • Entorn immediat: Entorn més pròxim a nosaltres.
L'administració educativa estableix una relació amb els centres educatius que variarà en funció del país on es troba i en funció de la seva titularitat. 

Institució Autònoma:
  • Organització amb capacitat per decidir i executar actuacions relacionades amb la vida institucional.
Institució Dependent:
  • Organització sense capacitat per decidir i executar actuacions relacionades amb la vida institucional, tot el que fa depèn de les variables externes. 


Alguns tòpics a clarificar:
  • Centralització: Totes les normes venen totalment marcades
  • Desconcentració: totes les decisions de l'organització es prenen des d'un servei central.
  • Descentralització: Comença a ser un centre autònom, ja que es donen unes capacitats de decisions que no venen marcades per els serveix centrals, tot i que hi ha unes normes mínimes.
Avantatges i Inconvenients de tenir autonomia:

Avantatges Inconvenients
Reforça el sistema democràtic i descongestiona el poder central. Dificultat per impulsar canvis estructurals profunds, quan la innovació queda reduïda a contextos locals.
Facilita la gestió dels assumptes al entragar-los a altres òrgans que els poden conèixer millor. Els recursos són emprats més eficaçament perquè es coneixen bé les necessitats locals. Pot exagerar el sentiment particularista en detriment de la consciència nacional.
Reconeix la diversitat cultural i possibilita la gestió del conflicte social. Pot estar condicionada per l'entorn i les influències dels grups de pressió són més difícils d'obviar.

Pla d'autonomia:
L'autonomia té una gradació. A Catalunya hi ha un nombre de centres que tenen un Pla d'autonomia. Un pla d'autonomia vol dir que al ser molt proper el context i l'àmbit immediat el centre, l'equip directiu coneix millor el que té al seu voltant i pot prendre decisions més acurades per a les necessitats del centre.

Que tingui autonomia per analitzar el context li permet prendre les decisions adequades per obtenir el millor rendiment possible. L'objectiu fonamental és donar un millor servei. S'està comprovant que els centres que treballen amb una certa autonomia estan millorant els seus resultats.

Alguns dels aspectes que diu la LEC respecte l'autonomia són:

  • Fixar objectius addicionals
  • Definir estratègies per assolir-los
  • Organitzar el centre
  • Determinar els recursos necessaris
  • Definir procediments per aplicar el Projecte Educatiu
La Llei d'Educació de Catalunya ja parla d'autonomia al capítol VII i això s'ha desenvolupat a través del decret d'autonomia.

Un pla d'autonomia és un acord entre el centre escolar i l'adminsitració amb l'objectiu de millorar la qualitat del servei que s'ofereix als usuaris. Aquest acord el signa el director del centre.

Un pla d'autonomia consta de les següents parts:
  • Planificació estratègica:
    • Plantejaments institucionals
    • Diagnòstic: AGD, DAFO
    • Mapa estratègic
    • Desplegament d'activitats
    • Sistema d'informació
  • Marges d'autonomia i de singularització
  • Recursos addicionals
  • Sistema d'informació a la comunitat: s'ha de fer transparent a l'hora de comunicar les activitats que s'estan fent als centres.
  • Rendició de comptes: cal anar a les autoritats de serveis territorials per dir què han fet, què fan i què volen fer.

Una planificació estratègica:
Es tracta de fer un pla estratègic per arribar a un objectiu. Per tal de fer això hem de tenir en compte qui som i on som, també com hi volem arribar i com ho podem aconseguir. A més a més hem de tenir en conte que necessitem. Aquests plans no s'aconsegueixen d'un curs a l'altre si no que normalment tenen una vida de quatre anys.

Primer hem de saber qui i com som. Hem de tenir una missió, és a dir, la raó de ser de l'organització. Si sabem aquesta missió també sabem qui som, a què ens dediquem, en que ens diferenciem dels altres, per a qui fem el que fem i com ho fem. També hem de tenir una visió de futur, és a dir, quin és el futur de la nostra organització. Amb aquesta visió sabrem que i com volem se d'aquí uns quants anys, a que ens dedicarem, en que ens diferenciarem, per que i per qui treballem i com ho farem. Es molt important que tinguem uns valors ha seguir, ja que això ens porta a tenir un fil conductor a seguir durant els anys.

Segon; hem de saber on som. Tenim dos instruments fonamentals per saber on som i com som; la ADG i la DAFO. L'ADG conté les valoracions i judicis sobre els continguts avaluats, i és una valoració que fa la inspecció i que ens mostra els punts fors i febles del centre i ens dona unes propostes per millorar. La DAFO és una valoració interna del centre on participa tothom i ens ensenyen les amenaces, les oportunitats, les debilitats i les fortaleses del nostre centre.

Tercer; és important saber on volem anar. A partir de les valoracions ADG i DAFO podem intentar millorar com a centre. Podem millorar:
  • Millorar dels resultats educatius
  • Millorar la cohesió social
  • Millorar la imatge del centre
Per millorar aquestes coses hem de buscar estratègies que son àmbits importants de treball que poden donar possibilitats de treballar durant quatre anys una estratègia i millorar una par en concret del centre. Una vegada que hem definit dos objectius i les estratègies per cadascun dels objectiu cal fer un mapa estratègic. En aquest mapa podem veure una explicació de tot el que volem fer.

Quart; hem de saber com hi podem arribar. A partir de les nostres visions de futur veiem els objectius que volem aconseguir, amb quines estratègies ho farem i quines activitats podem fer per dur a terme les estratègies que ens ajudaran a aconseguir el nostre objectiu.

La corresponsabilitat:
Quan tenim el pla d'autonomia acabat hem de parlar amb l'administració per posar-nos d'acord. L'administració ha d'acceptar el nostra pla d'autonomia per poder-lo dur a terme.




Cinqué; hem de saber com hi anem. Hem de tenir unes dades que ens indiquin el que ens interessa conèixer.

Lo bo dels plans estratègics és que quan en tenim un l'avaluem, si no esta bé el planifiquem un altre cop i el portem a terme, i anem avançant millorant contínuament. Les activitats qeu fem per aconseguir els nostres objectius han de estar ben planificades per que si les activitats no funcionen no podrem avançar i millorar.


Cal buscar indicadors de dos tipus:
  • Indicadors d’activitats: ajuden a veure si les activitats que hem definit son les correctes o no..
  • Indicadors de resultats: mesuren el grau d’assoliment dels objectius. EX: % d’alumnes que es gradua al acabar 6è.





miércoles, 1 de febrero de 2012

Tema 1: Organitzacions educatives

Temes d’estudi:
  •  Les organitzacions com estructures de i per la societat
  • Concepte d’organització
  • Funcions de les organitzacions educatives
  • Components de les organitzacions
  • L’organització a les Ciències de l’Educació
  • Paradigmes i models en organització

Importància de les organitzacions:
Des d’una institució no es poden aconseguir fites de manera individual, sinó que ha de ser col·lectiva per aunar esforços. Totes les institucions estan dins un context i la institució està influenciada pel context i el context influència la institució.

Terminologia organització:
Tenim un agrupament, un grup que tenen una cultura pròpia amb la finalitat d’aconseguir uns objectius.
  • Aquest agrupament es constitueix en un grup quan no té una estructura, no té subgrups i és la unitat mínima d’agrupament.
  • La organització és un agrupament complexa, que té subgrups i que hi ha una jerarquia i un lideratge per part de algú.
  • La institució és com la organització tot i que té una estabilitat i hi ha permanència.

Concepte d’organització:
Organitzar ve de òrgan i significa ordenar o disposar. Si en lloc de parlar d’organitzar parlem d’organització podem parlar referint-nos a institucions o centres, o parlar de la disciplina i objecte d’estudi.
El concepte varia si ens fixem amb la organització com a procés, com a estructura, com a ciència o com a construcció social.
ZERILLI (1985): L’organització és la combinació dels mitjans humans i materials disponibles en funció de la consecució d’una finalitat, segons un esquema precís de dependències i interrelacions entre els diferents elements que la constitueixen.
GAIRÍN (1996): L’organització és disposar i relacionar d’acord a una finalitat els diferents elements d’una realitat per a aconseguir un millor funcionament.

Característiques d’una organització:

  • Delimitació d’objectius. Tots els membres del grup volen obtenir els mateixos objectius.
  •  Intercalació d’elements diversos (personals, materials, funcionals,...)
  • Totalitat additiva i integradora respecte a una finalitat.
  • Delimitació d’estructures de treball i de relació.
  • Existència de procediments establerts d’actuació.
  • Adequació a la realitat.
  • Control constant i avaluació.
Dimensions constitutives de l’organització educativa
  • Nivell estructural (formal)
    • Divisió de responsabilitats
    • Unitats organitzatives
    • Mecanismes de pressa de decisió
  • Nivell relacional:
    • Relacions entre els membres (segons les estructures)
    • Relacions espontànies (marge estructures) Les relacions no-formals dintre de les institucions són molt importants.
  • Nivell cultural:
    • Es mantenen en el temps i es transmeten (Valors, Creences, Filosofia)
  • Nivell processual:
    • Es desenvolupen processos i estratègies d’actuació:
      • Ensenyament/Aprenentatge
      • Plantejaments institucionals
      • L’avaluació
Entorn:
  • Interacció de totes les dimensions amb l’entorn
Funcions de les organitzacions educatives

  1. S’estructuren de i per a la societat
  2. Multiplicitat de demandes i referides a àmbits diversos (curriculars, serveis,..)
  3. Les organitzacions aporten possibilitats d’aprenentatge. (a més dels llibres l’estructura i funcionament ensenya)
  4. Les organitzacions produeixen i gestionen el seu propi coneixement.
  5. La col·laboració entre institucions millora la pròpia organització.
  6. Els processos de relacions, formal i informals poden tenir molt de pes.
Naturalesa de les organitzacions educatives
Una institució educativa té com a particularitats:

  1.  Té assignatures múltiples funcions i objectius de formulació i concreció ambigües
  2. Entitats complexes i s’entrellacen amb un entorn complex.
  3. Canvis externs accelerats
  4. Feblesa estructural
  5. Professionals amb intervenció diversa
  6. Recursos funcionals escassos i manca de temps
  7. No existeix l’asèpsia: hi ha dimensions ideològiques, etiquetes (ètiques?) i polítiques.
  8. Emergeix la importància de la historia i memòria de la institució
  9. No es poden aplicar mimèticament les teories de l’empresa
  10. No és suficient canviar continguts
  11. Cultura arraigada
Components de les organitzacions educatives
Objectius que no poden ser estàtics. Té una direcció,  estructura organitzativa, unes funcions organitzatives, un sistema relacional i innovació.