Tema 2: Tipologies de les organitzacions educatives

Objectius de la sessió:

1. Comprendre la complexitat de la classificació de les institucions educatives
2. Establir estructures conceptuals i pragmàtiques per a la comprensió de les diferents taxonomies.
3. Aplicad davant de realitats concretes, esquemes de classificació generals.
4. Dissenyar un model per clasificar les institucions educatives

Continguts de la sessió:

• Criteris de classificació i tipus d'organitzacions.
• Característiques de les organitzacions d'educació formal
• Característiques de les organitzacions d'educació no formal

Nosaltres veiem les organitzacions des de tres àmbits. Primer de tot podríem parlar d'organització com a ciència(àmbit de coneixement específic comú a sociologia, medecina). L'organització com a procés(conjunt de passos i seqüències ordenades vers un objectiu) (ex: radar de transit, de velocitat. Intentem imaginar quin procés segueix això dins del transit. Algu decideix que en aquell punt s'ha de posar un radar per la nostra seguretat, el que passa per sota el radar pot anar a una velocitat major o menor de la que te el radar, si es major se li fa una foto al cotxe si no no, si et fan una foto s'envia a les oficines de transit, la secció de sensions rebrà les fotos i aquesta sensio arribarà a la cap de sensions i es generaria una carta enviant la multa a la persona del cotxe) i la organització com a construcció social (model social de cada moment). 

Com més complexa es la societat més complexes són les organitzacions. Per veure totes aquestes organitzacions fem servir les taxonomies. Les taxonomies són instrumentals i serveixen per comprendre el funcionament de la realitat, tenen un sentit didàctic, però no poden reduir tota la realitat i diversitat institucional. 

Organitzacions educatives (classificació):

La diversitat d'organitzacions educatives és elavada, ha estat molt nombrosos els esforços per esquematitzar la prularitat d'alternatives.

Les taxonomies sobre tipus d'organitzacions són molt diverses.

Les diferents classificacions responena  criteris més o menys generalitzables

Grups socials:

Grups primaris:un grup que es caracteritza per l'associació i cooperació cara a cara del seus membres, units per llaços personals i emocionals. Són primaris per que són fonamentals per a la formacio dela naturalesssa social i els ideals de l'home. (ex: la familia, un gruo d'amics)

Grup secundaris: indica que les relacions entre els membres d'aquests són rfredes, impersonals, racionals, contractuals i formals. Aquests grups es caracteritzen per tenir gra quantiat de memgres, el que no permet la proximitat entre ells i generalment la duració es bre. (ex: un club social, un grup d'assistencia social.)

Socialització: 

Procés que segeuix tot individu des del seu neeixement pel qual aprèn i interioritza els requerimetns de la societat en la que viu. 

És el proces per aqual l'individu arpena conviure amb els altres, al'hora que va formant la seva propia personalitat. Té una gran importancia en les priemres fases de la infancia, pero dura tota la vida del individu.

El proces de socialitzacio s produeix gracies a la existencia 'duns agents socials: la familia, l'escola, les realcions entre iguals i els mitjans de ocmunicació de masses.

Tipus de socialització:

Socialització primària: té lloc en la infancia mitjançant ella, s¡interioritxen els aspectes més importnatns de la societat. En aquesta etapa el nen apré que espera de la seva propia conducta i de les demes. En aquests moments l'individu es acritic, reb tota l ainformació al mateix temps que va formant-se la seva propia personalitat. (el nen no opina, es una esponja que va reben les informacions que l'ajuden a integrar-se i a formar-se)

Socialització secundaria: En aquesta fase l'individu apren els valors que corresponen a les funcions que l'individu va a desenvolupar en la vida adulta. S'interioritzen les normes que tenen a veure amb el món professional i ideologic.

Socialització terciària;: En aquesta tercera etapa es fa referència a tos aquells adults que , perl smotus que sigui , se senten desenganyats o descontents amb tot lo aprés dins d 'un determinat context cultural, i decideixen assumir o interioritzen les normes i valors d'altra cultura o societat.

Les organitzacions com a construccions socials:

- Organitzacions d'àmbit informal

• Sense estructures establertes
• Organitzades a partir de vincles
• Associades a la socialització primària
• Grups primaris:
• families
• grups d'amics
• agrupaments informals

- Organitzacions d'àmbit formals

• Amb finalitats i fites explicites i han de ser concretes
• Amb estructures establertes, normalment són estructures rigides
• Associades a la socialització secundària
• Grups secundaris
• De caràcter:
• cultural: museu
• económic: banc
• sanitari: hospital, mutua aseguradora
• educatiu: escola, institut, biblioteca

Organitacions educatives: caracteristiques especifiques:

1. Complexitat de l'entorn: per qeu dins de la institució educativa el nombre de components que hi intervenen és inmens i també tenen funcions molt diferents. També parlem de l'entorn personal i llavors cada persona es diferent per tant encara és més complex.
2. Indefinició d'objectius: Aperentment hi ha motls objectius marcats pero no estan definits.
3. Inamterialitat dels seus elements: 
4. Pluralitat de centres i d'alumnat: Hi ha motla varietat d'alumens ja que quasi totes les families porten els seus fills a l'esocla publica. A més a més entre els centres també hi ha molta varietat, uan qeu té mes cursos, uan que menys,etc
5. Escasa autonomia: Els centres no tenen totalment autonomia, ja que no tenen autonomia economica i per tant aixo els limita l'autonomia.
6. Direcció no professional: Els mestres fan de directors sense estar formats com a directors.
7. Inestabilitat dels recursos: No hi ha prous diners i prous recursos per poder portar a terme tots els projectes. 

Organitzacions educatives:

D'àmbit Formal

D'àmbit Informal: homeschooling. Tot el que s'apren a casa. Televisió, al carrer, etc.

D'àmbit No formal